28/09/2026
“Tu dones una mica i ells et donen molt més, a la seva manera”- Pilar, voluntària a la Llar de Terrades
A vegades, una conversa pot obrir una porta que no sabíem que existia. Per a la Pilar, aquella conversa va arribar de la mà de la seva neboda, la Laura, companya d’Acollida i Esperança. Fins aleshores, el voluntariat era un món desconegut per a ella. Avui, als seus 66 anys, la Pilar forma part de l’equip de persones voluntàries que acompanyen els residents del Llar de Terrades.
Jubilada, veïna de Girona i amb una vida activa, la Pilar buscava noves activitats que li permetessin continuar compartint, sentir-se útil i gaudir de noves experiències. No s’imaginava que aquell primer contacte amb Acollida i Esperança acabaria convertint-se en una experiència que també la transformaria personalment:
“Se’m van obrir els ulls i vaig veure que podia aportar alguna cosa diferent, tant als altres com a mi mateixa” – destaca la Pilar.
La primera trobada ho va canviar tot
La Pilar reconeix que desconeixia tant el voluntariat com l’existència de la Llar de Terrades a l’Alt Empordà.
Va ser la seva neboda Laura qui li va parlar de la possibilitat de col·laborar amb Acollida i Esperança. Després d’una primera entrevista i de conèixer breument els residents, tots els seus dubtes van desaparèixer.
“Quan vaig contactar amb ells i vaig començar a tractar-los, ja no vaig tenir cap dubte” – afirma.
La seva experiència també l’ha fet reflexionar sobre una realitat que considera poc coneguda.
“Crec que molta gent desconeix l’existència d’aquestes entitats i, tot i que en tinguem constància, ens costa implicar-nos” – comparteix.
Per a la Pilar, apropar-s’hi va ser precisament la manera de descobrir una realitat que des de fora pot resultar difícil d’imaginar.
El valor de ser-hi: des d’una sortida fins a una conversa tranquil·la
Des que va començar el seu voluntariat, la Pilar ha participat en sortides amb els residents, activitats de pintura, jocs i converses, a més de col·laborar en algunes tasques quotidianes, com plegar i marcar la roba o donar suport durant els àpats.
Són accions senzilles, però darrere de cadascuna hi ha alguna cosa molt més important, compartir temps.
I és precisament aquí on la Pilar troba un dels grans valors del voluntariat:“Per poc que aportis, ells et donen moltíssim” – sentencia.
Ho descobreix en els petits detalls: una mirada, una expressió, un somriure o una manera de donar les gràcies.
“A ells se’ls veu de seguida en l’expressió de la cara, en la seva manera d’agrair-ho. Són molt agraïts” – comparteix la voluntària de la Llar de Terrades.
Voluntariat a l’Alt Empordà: un aprenentatge i un agraïment recíproc
Com passa moltes vegades quan entrem per primera vegada en una realitat que no coneixem, els primers moments van estar plens de preguntes: «Què faig aquí? Com em respondran? Seré capaç de fer aquesta tasca?» – es questionava.
Recorda aquests dubtes amb naturalitat, però també recorda com van desaparèixer ràpidament:
“T’ho faciliten moltíssim. Tu dones una mica i ells donen molt més, a la seva manera.”
Amb el temps, aquella incertesa es va convertir en confiança, i el voluntariat, en aprenentatge: “Estic aprenent a donar molt més afecte, sense por i, sobretot, estic aprenent a entendre’ls.” – expressa.
Per a la Pilar, acompanyar altres persones també significa aprendre a mirar d’una altra manera. Aprendre a comprendre, aprendre a escoltar, aprendre a posar-se en el lloc de l’altre.
“En aquesta vida hem de ser molt més comprensius. Si ens relacionem, podem veure i entendre què significa estar en situacions diferents. Per entendre-ho, cal tenir l’experiència.” – comparteix la Pilar.
Experiències de voluntariat que deixen empremta
Entre totes les experiències que ha viscut des que va començar el seu voluntariat, Pilar recorda especialment una de les més recents, el comiat de Clara, una de les persones que havien residit a la Llar de Terrades i en altres recursos, com Can Banús o el Convent.
En parla com d’una experiència que li ha ensenyat molt sobre la solitud, l’acompanyament i la importància de ser al costat d’algú fins al final.
“Hi ha persones que es queden soles per les circumstàncies que siguin i que, en l’últim moment, algú estimat faci possible que es compleixi el seu últim desig sense rebre res a canvi. Això no té preu.” – recorda amb nostàlgia.
Per a la Pilar, moments com aquest mostren el veritable significat d’acompanyar.
No sempre podem canviar les circumstàncies d’una persona, però sí que podem ser-hi.
I, de vegades, ser-hi és molt.
Un lloc on també s’aprèn a rebre
La seva visió de la Llar de Terrades ha anat creixent amb cada experiència compartida. Des d’aquella primera entrevista fins avui, Pilar destaca especialment l’ambient positiu i tot el que aprèn observant els residents i l’equip.
“Aprens moltíssim observant tothom i, sobretot, aprens de la positivitat que hi ha”.
I potser una de les grans lliçons que s’emporta és que el voluntariat no consisteix únicament a donar. També consisteix a rebre.
Rebre afecte, rebre confiança, rebre una mirada, rebre una història, rebre un ensenyament: “El voluntariat aporta, tant als residents com a mi, el saber donar en tots els sentits i el saber rebre”.
Per què fer un voluntariat?
Ella ho té clar. El voluntariat s’ha de viure per entendre tot el que pot aportar. El seu consell per a qui es planteja fer el pas és senzill: apropar-se, conèixer la realitat i deixar-se sorprendre per l’experiència.
“Li diria que no es quedés només amb el que veu a primera vista. Que visqués l’experiència algun dia i després decidís.” – conclou.
I resumeix tot el que ha viscut en una paraula, satisfacció: “S’ha de provar per veure la satisfacció que et dona.”
T’agradaria formar part d’aquesta experiència? A Acollida i Esperança busquem persones disposades a compartir el seu temps, la seva companyia i les seves ganes d’acompanyar. Fes-te voluntari/ària d’Acollida i Esperança i descobreix tot el que pots aportar i tot el que pots rebre, tal com comparteix la Pilar.
