21/04/2026
Com el voluntariat a Itaca va transformar la mirada d’en Ferran
El voluntariat no només canvia la vida de les persones acompanyades. També transforma profundament aquelles que decideixen implicar-s’hi. En el servei d’Itaca de la Fundació Acollida i Esperança, aquesta realitat es repeteix una vegada i una altra.
En Ferran ho sap bé. La seva experiència com a voluntari en aquest pis d’inclusió social li ha permès descobrir una nova manera d’entendre l’exclusió social, l’acompanyament i el valor de les relacions humanes.
El voluntariat a Itaca: molt més que ajudar
En el dia a dia d’Acollida i Esperança, projectes com Itaca destaquen pel seu impacte en la inclusió social de persones que han viscut situacions de sensellarisme o exclusió social severa. Els itineraris d’inserció, els pisos compartits i l’acompanyament socioeducatiu són fonamentals.
Tanmateix, hi ha una dimensió menys visible, però igualment important: la transformació personal que viuen les persones voluntàries. Per a en Ferran, formar part d’Itaca no ha significat “ajudar persones vulnerables”. La seva experiència va molt més enllà. Parla de trobada, d’aprenentatge i de relacions entre iguals.
Pis Itaca: un espai on es trenquen prejudicis
Quan parlem d’acció social, solem posar el focus en les persones ateses. Però el voluntariat no és una relació unidireccional.
A Itaca, la trobada quotidiana entre residents i voluntariat crea un espai on desapareixen les etiquetes, es qüestionen els prejudicis i neixen noves mirades.
En Ferran ho explica amb claredat: no entén el seu paper com “el voluntari que ajuda” —recalca el voluntari—, sinó com una “persona que comparteix temps i experiències amb altres persones”.
L’important no són les categories de“resident” o “voluntari”. L’important són els noms propis, les històries de vida, les converses i els vincles que es construeixen.
Aquest enfocament transforma completament l’experiència. El voluntariat a Acollida i Esperança deixa de ser únicament assistencial per convertir-se en una relació humana basada en la confiança, la igualtat i l’acompanyament.
L’exclusió social no té una única història
Un dels aprenentatges més importants per a en Ferran ha estat qüestionar el relat simplificat que sovint existeix sobre l’exclusió social.
Massa sovint, la societat pensa que qui viu una situació difícil “ha fet alguna cosa malament” o “ha pres males decisions”. Però la realitat és molt més complexa.
El pis d’inclusió social Itaca demostra cada dia que darrere de cada situació hi ha circumstàncies, ruptures, moments crítics i trajectòries vitals molt diferents.
En Ferran comparteix amb les persones residents la seva pròpia història, les seves decisions i els seus moments difícils. I reconeix que, en moltes ocasions, la distància entre una vida estable i una situació d’exclusió pot dependre de factors molt concrets.
Aquesta reflexió trenca la idea que existeixen persones “d’èxit” i persones “fracassades”. Tothom pot travessar moments de fragilitat.
Per això, el voluntariat en inclusió social no només acompanya processos personals: també ajuda a desmuntar narratives injustes i a construir una societat més empàtica.
La dignitat es construeix en els petits gestos
A Itaca, la transformació no sempre arriba a través de grans canvis. Moltes vegades apareix en els gestos més senzills del dia a dia: compartir un àpat, acceptar un cafè, conversar o escoltar sense jutjar.
En Ferran destaca una idea especialment important:
“Permetre que les persones residents també donin. Acceptar la seva hospitalitat, la seva conversa i la seva cura. Perquè la dignitat no s’enforteix únicament rebent suport, sinó també tenint l’oportunitat d’oferir alguna cosa a l’altre.”
Aquesta reciprocitat és una de les claus del model d’Acollida i Esperança. Acompanyar sense substituir. Donar suport sense anul·lar la capacitat pròpia de cada persona.
Quan el vincle es construeix des del respecte mutu, totes les persones en surten reforçades.
El voluntariat també cuida qui cuida
Després de cada visita, en Ferran torna a casa amb la sensació d’haver fet el correcte. No des de la grandiloqüència, sinó des de la coherència amb els seus valors.
La satisfacció que troba no neix del reconeixement extern, sinó de la convicció d’estar contribuint a una societat més justa i humana.
Per això, Itaca no només impulsa itineraris d’inclusió social per a les persones que viuen als seus pisos. També crea ciutadania activa, compromís social i noves maneres d’entendre la convivència.
Una comunitat construïda des de la igualtat
Parlar d’Itaca és parlar d’acompanyament, però també de comunitat. Persones amb trajectòries molt diferents comparteixen temps, experiències i aprenentatges. I en aquesta trobada, tothom canvia.
El voluntariat ens convida a mirar la inclusió social des d’una dimensió menys tècnica i més humana: la de la trobada transformadora.
Perquè quan el vincle substitueix el prejudici i la relació substitueix l’etiqueta, no només s’obren noves oportunitats per a qui travessa una etapa difícil. També s’amplia la mirada de tota la comunitat.Potser aquí rau una de les grans fortaleses de projectes com Itaca: recordar-nos que la inclusió no és només un objectiu per a algunes persones, sinó una responsabilitat compartida.
Vols ser voluntari/ària a Itaca?
El recurs d’inclusió Itaca d’Acollida i Esperança acompanya persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social. Però per continuar construint oportunitats necessita noves persones voluntàries.
Si vols dedicar part del teu temps a crear vincles, acompanyar processos i formar part d’una comunitat més justa, aquest pot ser el teu moment.
Fes-te voluntari a Itaca i descobreix com ajudar també pot transformar la teva pròpia mirada. També pots col·laborar amb un donatiu perquè més persones tinguin accés a una llar, acompanyament i noves oportunitats.
