Actualitat

04/04/2022

El pis Itaca incorpora quatre nous voluntaris!

L’Enric, la Júlia, el Jaume i la Maria es presenten per donar-se a conèixer a l’entitat i per explicar les motivacions i els objectius per a convertir-se en voluntari o voluntària d’Acollida i Esperança

 

ENRIC

Hola, sóc l’Enric Hidalgo Tinc 55 anys, molts dels quals els he dedicat a treballar i ser voluntari en diverses entitats i associacions que lluiten per ajudar a aquelles persones que pateixen qualsevol tipus de dificultat per a portar una vida digna. És el que em mou i és el que m’ha mogut a començar a ser voluntari del pis d’Itaca de la Fundació Acollida i Esperança. També sóc professor de filosofia i els darrers dos anys he treballat a diverses escoles. Tant per a una cosa com per a l’altra m’ha ajudat el meu punt fort i el que més m’agrada: la comunicació. M’agrada parlar però encara m’agrada més escoltar. Per tant, si em vols fer feliç, convida’m a un cafè i explica’m la teva vida.

 

JÚLIA 

Hola a tots i totes, sóc  la Júlia Ollé, tinc 26 anys i sóc de la Garriga, però actualment estic vivint a Barcelona. Des de que em vaig mudar a la gran ciutat  vaig començar a ser conscient de tota la desigualtat que vivim actualment i la ignorància que hi mostrem tots en el nostre dia a dia. Vas pel carrer i te’n adones de que hi ha moltes persones desateses davant de les quals passem cada dia i no ens parem un segon a preguntar-nos què els hi pot estar passant, que poden necessitar una persona que els escolti, algú que els ajudi a introduir-se en el món de bojos en el que vivim, del qual nomes uns quants podem gaudir ja que la resta sembla que se’ls hi prohibeixi l’entrada. Jo em dedico a fer de metge i a l’hospital te’n adones d‘aquesta realitat que estem vivint amb pacients que passen per l’hospital i quan marxen a l’alta has de posar al document d’alta que li dones l’alta al carrer… i pensar que no podia fer res al respecte se’m quedava curt. Així que vaig estar investigant i vaig veure l’opció de ser voluntària al pis Itaca de la Fundació Acollida i Esperança. Vaig venir a conèixer l’equip i em va agradar molt la proposta perquè era una manera de poder acollir i donar suport a totes aquelles persones a les que la vida no els hi ha posat gens fàcil i s’han hagut de trobar en situacions a les que ningú mai s’hi hauria de trobar. Poder compartir una estona amb ells/es i poder mostrar-los que són importants, que formen part del que diem societat i que hi tenen un lloc.  Poder compartir junts experiències i estones em sembla preciós. Penso que ens podem aportat molt mútuament. Porto poc temps anant al pis Itaca però de moment hi estic coneixent a persones magnifiques.

 

MARIA

Sóc la Maria i tinc 20 anys. Estic vivint a Barcelona amb la meva família; soc la segona de quatre germans. L’any passat vaig començar a estudiar Antropologia a la universitat, però vaig veure que aquesta carrera no estava feta per a mi. Així doncs, aquest any he començat a estudiar el grau d’Educació Social.

Quan tenia només 9 anys van apuntar-me a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), on vaig aprendre a estimar la muntanya i on vaig conèixer el Jaume, amb qui he començat a fer el voluntariat a Itaca. Actualment, continuo anant a la UEC com a monitora d’infants entre 6 i 17 anys.

A part de la muntanya, també m’agrada llegir, viatjar i passar temps amb la meva família i els meus amics. Estic treballant d’entrenadora de bàsquet de nens i nenes d’onze anys i faig el servei de menjador d’un institut.

Em vaig apuntar a fer el voluntariat d’Itaca amb el Jaume, ja que vam pensar que era una oportunitat enriquidora per conèixer noves perspectives, entendre altres realitats i poder aprendre plegats!

 

JAUME

Jo soc el Jaume. Em dic Jaume igual que se’n deia el meu avi. Com que es va morir abans que nasqués, els meus pares em van posar el seu nom. Vaig néixer fa 19 anys a Barcelona, on he viscut des de llavors. Sóc el primer de tres germans que es diuen Bernat i Oriol.

Des de molt petit he sigut un nen que m’ha agradat la natura i el camp. Potser per això els meus pares van pensar que m’agradaria anar a la UEC, una unió excursionista que feia sortides de cap de setmanes amb infants. A la UEC vaig conèixer la Maria, que és qui em va animar a fer el voluntariat a Itaca.

Tornant a la meva infantesa, sempre m’ha agradat anar a l’escola o a l’institut. Sempre hi he tingut persones amb les quals podia comptar. Des de ben petit em va interessar molt la política i la història. Per una altra banda, les matemàtiques també m’agraden molt. És per això que l’any passat vaig començar a estudiar estadística. L’any passat, però, va ser el meu pitjor any acadèmic, i si no fos perquè estava ben acompanyat, hagués estat el pitjor any de la meva vida a tots els nivells. Vaig decidir deixar la carrera a la meitat del curs i vaig decidir que ho tornaria a intentar l’any vinent amb més força. Aquest any m’està anat molt bé i recordar les coses que vaig fer malament l’any passat m’ajuda a tirar endavant.

Actualment, continuo estant a la UEC, ara de monitor. També treballo de cangur una setmana sí i una setmana no. I ara, des de l’octubre, un cop cada dues setmanes comparteixo el sopar amb la gent del pis d’Itaca.