Actualitat

16/11/2026

Una opinió sobre voluntariat

antoni alcalde voluntari convent dels franciscans

L’Antoni, voluntari del Convent dels Franciscans, comparteix la seva opinió sobre el voluntariat, la dignitat de les persones i la importància d’implicar la comunitat en l’acollida:

Tal com jo ho penso hi ha dos consideracions prèvies abans de fer cap apunt sobre la meva acció com a persona voluntària.

La primera consideració és la descentralitat. Sortir com persona individual del centre del món que percebo i comprendre que, en un espai comunitari, ningú ocupa el centre. Això implica necessàriament l’esforç de la comprensió i del diàleg. També comporta comprendre que hi ha uns deures que estan implícits només pel fet de formar part d’aquest espai comunitari.

La segona comporta la reflexió sobre l’ésser humà. Entendre que la dignitat de la persona rau en la seva fragilitat i que no hi ha espai per dignitats individuals o de grups parcials si en la comunitat hi ha persones a les que no se’ls tracta dignament.

A partir d’aquests dos punts inicials, la meva percepció com a persona voluntària incorpora el deure com a element de pertinença a la comunitat. També incorpora una obligació de col·laborar a una reflexió dialogada sobre conceptes i pràctiques. Sobre el que faig i el que fem.

D’una forma similar a entendre que pagar els impostos no és un mèrit sinó un deure, la implicació del meu voluntariat amb les persones no la puc prendre com un mèrit. Pagar impostos serveix perquè l’Administració disposi de recursos econòmics, materials i humans, però en cap cas m’eximeix de la responsabilitat social.

Restaurar la dignitat de les persones marginades suposa l’esforç per retornar-les a la comunitat. Una persona amb un horitzó d’una vida institucionalitzada, encara que sigui millor que viure al carrer, no li retorna la dignitat completament.

No crec que les administracions i les seves estructures tinguin la possibilitat d’anar més enllà d’establir les condicions de vida que són d’absoluta necessitat però insuficients per retornar a les persones a la comunitat. Tampoc penso que les persones que professionalment es dediquen a donar conferències, assistir a taules rodones o publicar articles d’opinió sobre la marginalitat, substitueixin o portin a la comunitat a assumir el seu deure.

Crec que també és tasca de les persones voluntàries de la Fundació treballar per instaurar un clima de reflexió que convidi i incorpori a persones properes a aquesta sensibilitat per generar comunitats d’acollida. Crec que cal retornar la reflexió a la comunitat, que és des d’on va sortir el treball d’acollida i d’esperança que va iniciar el Pare Costa.

És per això que us convido a totes a configurar un espai de reflexió comuna. Un espai que permeti compartir experiències, pensaments, iniciatives, il·lusions i decepcions.instaurar un clima de reflexió que convidi i incorpori a persones properes a aquesta sensibilitat per generar comunitats d’acollida. Crec que cal retornar la reflexió a la comunitat, que és des d’on va sortir el treball d’acollida i d’esperança que va iniciar el Pare Costa.

És per això que us convido a totes a configurar un espai de reflexió comuna. Un espai que permeti compartir experiències, pensaments, iniciatives, il·lusions i decepcions.