07/07/2026
El riure, l’amor i la tos són cosa de dos. El valor de ser-hi és cosa de tots.
Article d’opinió de la Queralt Vidal, educadora social del Convent dels Franciscans:
Quan el públic veu una obra de teatre, acostuma a veure només el resultat final: els personatges, les rialles, els nervis de l’estrena i els aplaudiments. Però darrere d’una obra hi ha moltes hores que no es veuen.
Hi ha tardes d’assaig, textos que costen de recordar, moments en què algú no s’atreveix gaire a parlar i acaba pujant a un escenari davant de tothom. Hi ha idees que es comparteixen, bromes que neixen durant els assajos i persones que, sense adonar-se’n, van construint vincles.Això és el que ha passat durant aquests mesos amb
«El riure, l’amor i la tos són cosa de dos», l’obra creada i representada per residents i persones voluntàries del Convent dels Franciscans. Una proposta que es va començar a crear a principis de gener del 2026 i que, com les anteriors, s’ha construït de manera col·lectiva.
La comèdia ha estat el fil conductor d’aquesta edició. I no és casualitat. El riure és un llenguatge universal que apropa les persones, trenca barreres i genera una complicitat gairebé immediata.
Durant les representacions a Terrades i al Convent, aquesta complicitat es va fer evident. Personatges extravagants, situacions absurdes i històries carregades de somnis impossibles, malentesos i petites bogeries quotidianes van arrencar moltes rialles. Però el més important no va passar només damunt de l’escenari.
El més important és tot allò que ha passat abans.
Perquè darrere de l’humor també hi havia una part molt humana: la fragilitat. I potser aquí és on resideix la força d’aquesta experiència. Sovint, allò que ens fa riure també és allò que ens permet reconèixer-nos en els altres.
En l’àmbit social és habitual parlar de dificultats o processos personals. Però les persones són molt més que això. També són creativitat, humor, talent i capacitat per construir projectes compartits.
El teatre es converteix, així, en una eina transformadora. No només perquè treballa la memòria, l’expressió o la confiança, sinó perquè genera un espai de trobada real entre les persones.
Perquè el voluntariat no consisteix només a ajudar. Consisteix també a compartir. A crear oportunitats perquè les persones es coneguin, participin i se sentin part d’una comunitat.
Volem fer un agraïment molt especial a totes les persones voluntàries que, setmana rere setmana, ofereixen temps, dedicació i afecte per fer possible aquests espais.
En una societat que sovint posa el focus en allò que manca, iniciatives com aquesta ens conviden a canviar la mirada i a recordar tot allò que hi és.
Perquè, de vegades, una obra de teatre no és només una obra de teatre.
Les rialles duren una estona.
Els vincles que es creen, sovint, duren molt més.
