23/06/2025
Experiències de voluntariat a Acollida i Esperança
Xavi, voluntari al Convent dels Franciscans: dibuixar per oblidar-se de tot (durant una estona)
Al Convent dels Franciscans, a la Bisbal d’Empordà, cada setmana hi ha una cita que molts dels residents esperen amb ganes: el taller de dibuix del Xavi.
El Xavi no és artista de professió. És metge pediàtric, ja jubilat, i un apassionat del dibuix del natural, el que es coneix com a sketching. Fa més de deu anys que dibuixa i, des de fa uns quants, comparteix aquesta afició amb els residents de la casa d’acollida del Convent com a voluntari.
«Quan em vaig jubilar volia fer alguna activitat per relacionar-me amb la gent i compartir coses. Al principi pensava en un casal o una escola, però una altra voluntària em va dir: ‘Has de venir al Convent, ets la persona ideal’. I aquí estic.»
El taller no és obligatori, i això fa que qui hi participa ho faci amb voluntat pròpia. L’assistència és irregular i canviant, però el vincle que es crea és molt real.
«Al llarg d’aquests anys he conegut aquí persones meravelloses, com en José María, que ja no hi és, o la Linda, que no fallava mai. La gent va i ve, alguns residents troben feina i han de marxar, però el taller sempre hi és.»
El Xavi va començar amb una idea: que cada persona tingués el seu propi quadern per anar dibuixant entre setmana i, més endavant, editar-ne una selecció. Però la realitat sovint és més complexa. “Algunes persones tenen tants problemes, que demanar que dibuixin fora del taller no acaba funcionant. Però durant l’estona que son aquí, es concentren, riuen, dibuixen, i s’obliden de tot.”
Ell mateix assegura que rep tant com dóna: «Em dóna una responsabilitat, una rutina, em prepara per al taller, em manté actiu. Però sobretot, em permet estar amb persones amb qui hi ha afecte i bon ambient. No som companys en igualtat, però hi ha respecte i estima.»
Pel Xavi, el dibuix és molt més que un passatemps. És una activitat que connecta ment i mà, que treballa la percepció visual, l’espai i la concentració. I que, per sobre de tot, permet aturar el món una estona.
«El dibuix hauria de tenir molt més pes a les escoles i en la vida. És com tocar un instrument: t’hi pots perdre durant hores i et fa feliç. Al Convent, per un moment, això passa. I només per això, ja val la pena.»
Aquesta és només una de les moltes històries inspiradores de persones que, amb el seu temps i dedicació, contribueixen a millorar el món que ens envolta. Si vols conèixer altres experiències de voluntariat que demostren com petits gestos poden tenir un gran impacte, et convidem a descobrir la experiència de voluntariat de la Mireia o la experiència d’en Favio que va passar del sensellarisme al voluntariat.
I tu, vols fer voluntariat?