09/10/2026
6 de cada 10 persones sense llar pateixen ansietat o depressió
El sensellarisme té un fort impacte directe en la salut física i emocional de les persones. La manca d’un habitatge estable pot augmentar la inseguretat, la soledat i el patiment emocional, alhora que dificulta l’accés als serveis sanitaris i la recuperació de rutines. Les dades mostren aquesta realitat, però darrere de cada xifra hi ha una persona amb una història i unes necessitats pròpies.
Viure sense llar multiplica el risc de patir ansietat i depressió
El 58,8% de les persones sense llar pateixen problemes d’ansietat i depressió, segons la Radiografía Social del Sinhogarismo en España 2025 de HOGAR SÍ. En el conjunt de la població, aquest percentatge és del 14,58%. A més, el 44% de les persones sense llar considera que el seu estat de salut és dolent.
Aquestes dades ajuden a entendre fins a quin punt la manca de llar estable pot afectar el benestar. Viure sense un espai segur on descansar, mantenir rutines i tenir cura d’un mateix pot generar una situació de vulnerabilitat que s’allarga en el temps.
La salut mental i el sensellarisme, un cercle de vulnerabilitat
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, des de la Fundació Acollida i Esperança volem posar el focus en la realitat de les persones en situació de sensellarisme, un col·lectiu especialment exposat a problemes de salut mental.
Parlar de salut mental també és parlar de sensellarisme, de vulnerabilitat i de les barreres que moltes persones afronten per accedir a una vida digna i estable. Per això, aprofitem aquesta commemoració per donar visibilitat a una realitat sovint invisibilitzada i reivindicar la importància d’un acompanyament integral que tingui en compte tant les necessitats socials com les de salut de cada persona.
La relació entre falta de llar i salut mental no funciona en una única direcció. Els problemes de salut mental poden contribuir a una situació d’exclusió residencial, però viure sense una llar també pot agreujar el patiment emocional.
Aspectes com la soledat no desitjada i la dificultat per accedir als serveis sanitaris poden fer més difícil seguir un tractament, mantenir unes rutines o recuperar els vincles socials.
Per això, parlar de sensellarisme és parlar també de salut, dignitat i drets.
L’acollida com a punt de partida
Davant d’aquesta realitat, disposar d’un lloc segur on viure pot ser el primer pas per recuperar l’estabilitat.
A Acollida i Esperança, l’acollida va més enllà d’oferir un espai on dormir. És també acompanyar, escoltar i donar suport a cada persona en el seu procés, tenint en compte les seves necessitats i respectant els seus ritmes.
Tenir una llar permet recuperar aspectes tan bàsics com descansar, mantenir unes rutines i cuidar la pròpia salut. Però també pot ajudar a recuperar la confiança, reprendre vincles i avançar cap a una major autonomia.
«Quan estàs malalt i vius al carrer, moltes vegades no tens els recursos ni l’accés necessari per anar al metge o comprar els medicaments que necessites. A Acollida i Esperança m’han acompanyat al CSMA i m’han ajudat amb la meva medicació relacionada amb la salut mental. Aquest acompanyament ha estat molt important per a mi.» — Marc, resident de la casa d’acollida Can Banús.
Tenir una llar també és cuidar la salut
Les dades mostren que l’habitatge i la salut estan estretament relacionats. Per això, abordar el sensellarisme requereix facilitar l’accés a un habitatge digne, una atenció adequada en salut mental i un acompanyament social continuat.
«Vaig sentir molta incertesa i vaig tenir un passat molt dur. Ara em sento molt agraïda a la Fundació Acollida i Esperança. Em sento molt ben acompanyada i més segura en el meu projecte de vida per seguir endavant.» — Remmy, usuària del SAVA d’Acollida i Esperança
Perquè una llar no és només un sostre on viure.
És un lloc des d’on poder cuidar-se, recuperar-se i construir una nova etapa.
