16/09/2026

Com influeix l’estat d’un habitatge en la salut emocional i el benestar?

L’estat d’un habitatge influeix directament en la salut i el benestar de les persones que hi viuen. Aspectes com la humitat, la ventilació, la temperatura, la il·luminació, el manteniment o les condicions d’habitabilitat poden repercutir tant en la salut física com en el benestar emocional i la qualitat de vida.

En aquest article analitzem la importància de comptar amb un habitatge saludable, segur i digne i coneixem, de primera mà, l’experiència de les residents d’un dels pisos de la nostra entitat social.

Habitatge i benestar: com un habitatge digne afavoreix la salut

Segons el II Baròmetre de l’Habitatge a Espanya 2025, les característiques d’un habitatge poden influir en el benestar emocional.

Més d’un terç de les persones majors de 65 anys considera que el seu habitatge influeix directament en la seva sensació de solitud. Aquest sentiment s’intensifica especialment entre les persones que viuen de lloguer, on el percentatge és encara més elevat en comparació amb les propietàries.

Factors com la ubicació, l’estat de conservació i la manca de llum poden tenir un paper rellevant en la qualitat de vida emocional. Disposar d’un habitatge digne, cuidat i confortable pot afavorir el descans, la tranquil·litat i el benestar en el dia a dia. En aquest sentit, l’estat d’un habitatge no només afecta les seves condicions materials, sinó també la manera com les persones viuen i senten casa seva.

Reformem diversos pisos del programa SAVA d’Acollida i Esperança

Per a les persones que han passat per situacions de vulnerabilitat residencial, comptar amb un espai adequat pot ser especialment important per recuperar l’estabilitat i continuar construint una vida més digna. És el que estan experimentant la Lidia i les seves companyes, que viuen en un pis del programa SAVA (Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma) de la Fundació Acollida i Esperança.

Les recents reformes han millorat l’estat de l’habitatge, però també han obert noves possibilitats per al seu dia a dia: descansar millor, cuinar més a gust, gaudir dels espais comuns i sentir-se més còmodes a casa.

“Quan canviem el nostre entorn, l’entorn ens canvia a nosaltres. Dignificar espais ens ajuda a dignificar les persones, els aporta benestar psicològic i estimula la seva autonomia.” – explica en Jaime, tècnic del servei SAVA de la fundació.

Un espai més cuidat, una vida més digna

Abans de les obres, el pis tenia mobles antics i foscos, i matalassos que calia substituir. La Lidia recorda que l’ambient era menys agradable i que algunes de les seves companyes arribaven a sentir-se estressades per l’estat de l’habitatge. La renovació ha permès transformar aquesta realitat. Els nous mobles, la llum i els espais més cuidats han fet que el pis sigui més còmode i acollidor.

En aquesta transformació hi ha participat en Fareed, treballador d’Acollida i Esperança amb un contracte d’Ajut ACOL, que ha realitzat les reformes i millores de l’habitatge. La línia ACOL és un programa de subvencions del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) dissenyat per a fomentar la inserció laboral de persones migrants en situació administrativa irregular.

Una altra de les companyes de pis de la Lidia, que prefereix parlar des de l’anonimat, ens comenta que el canvi també es nota quan torna a casa:“Cada vegada que surto i torno al pis, quan ho veig tot blanc i modern, sento una pujada d’energia”.

Una llar que acompanya l’autonomia de les persones que atenem

Per a la Lidia, viure en aquest pis també significa fer un pas més en el seu procés d’autonomia. Aquí té més llibertat per organitzar el seu dia a dia i mantenir les seves pròpies rutines.

Ella té una feina de permanència nocturna a Càritas, va al gimnàs i fa tasques de neteja. També ha trobat una nova ocupació passejant el gos d’una veïna, una activitat que li permet mantenir el seu vincle amb els animals.

L’habitatge es converteix així en una base des de la qual continuar construint el seu projecte de vida: un lloc on descansar, organitzar els seus horaris i gaudir dels seus propis espais.

La convivència al pis també es transforma

Les reformes no només han millorat la relació amb l’espai, sinó també les ganes de compartir-lo. Ara, la possibilitat d’asseure’s juntes, veure una pel·lícula o compartir una sobretaula sense que sigui una obligació és un dels canvis que més valoren: “ara ens ve de gust compartir espais, veure una pel·lícula juntes. Abans no en teníem ganes.” – reconeix la Lidia.

“Quan no és obligatori, només perquè en tenim ganes, això és molt bo.”– conclou la Lidia. Són moments senzills, però que ajuden a crear vincles i a fer del pis una llar.

Molt més que un habitatge digne

Per a la Remmy, la tercera integrant del pis, disposar d’un habitatge digne també ha suposat un canvi important en el seu benestar emocional. “El sol fet de saber que una té un habitatge digne per poder dormir, descansar, cuinar, un espai còmode, té un impacte molt gran en nosaltres” – comparteix.

Com a dona trans i migrant, destaca que aquest espai li ha aportat benestar i tranquil·litat, i que també ha contribuït a la seva estabilitat emocional i laboral:

“Per a mi, personalment, ha estat molt positiu i molt bo. Només és agraïment amb tots vostès i que continuïn amb aquests programes tan bonics” – agraeix.

Per a la Lidia, l’acompanyament de l’entitat social ha estat important en diferents moments de la seva vida. Va arribar a Espanya sense conèixer ningú i amb molt poc coneixement de l’idioma. Abans d’incorporar-se a Itaca, va passar per altres recursos residencials i va viure situacions de gran dificultat.

També destaca la importància de la paciència i de respectar els ritmes de cada persona. “No perdre l’esperança”, diu quan parla dels passos que encara queden per fer.

La seva història mostra que l’autonomia es construeix amb oportunitats, acompanyament i estabilitat. I, en aquest camí, la llar té un paper fonamental.

Dignificar espais per dignificar vides

Les reformes d’aquest pis són una mostra de com una millora material pot tenir un impacte que va molt més enllà del que és visible. Un entorn més cuidat pot afavorir el descans, reduir l’estrès, facilitar la convivència i reforçar el sentiment de pertinença.

Perquè ajudar no és només cobrir les necessitats bàsiques. També és oferir espais on les persones puguin sentir-se bé, recuperar confiança i continuar avançant.

Com resumeix la Lidia: “Ajudar no és només tenir menjar”.

A Acollida i Esperança treballem perquè les persones que acompanyem puguin desenvolupar els seus propis projectes de vida. A vegades, aquest acompanyament també comença per una cosa tan concreta com reformar un habitatge.

Perquè quan un espai es transforma, també poden obrir-se noves oportunitats per a les persones que hi viuen. Si vols deixar el teu llegat solidari, oferint un pis patrimonial o fent un donatiu econòmic o de material, no dubtis a contactar amb nosaltres.