01/09/2026
De Can Banús a la Llar Terrades: una història de superació, autonomia i noves oportunitats

Després de completar el seu itinerari d’acompanyament a Can Banús i accedir als pisos de SAVA, avui l’Estiven forma part de l’equip d’Acollida i Esperança com a auxiliar d’infermeria
Hi ha històries que ens permeten entendre, millor que qualsevol dada, l’impacte que pot tenir l’acompanyament social en la vida d’una persona. La d’Estiven n’és una.
Va arribar a Barcelona des de Mèxic amb la intenció de quedar-s’hi només tres mesos, però la pandèmia va canviar els seus plans. Sol, sense xarxa de suport i sense possibilitat de treballar, va acabar vivint al carrer durant dos anys. En aquell període va començar a patir una situació de gran vulnerabilitat que el va portar a perdre, fins i tot, part de la seva identitat.
Després d’una pneumònia, va buscar ajuda a l’hospital. Allà va conèixer la Cristina, treballadora social, que el va derivar a Can Banús.

«Arribar a Can Banús va ser un punt d’inflexió» – Estiven
Quan va arribar a Can Banús, l’Estiven tenia clar que volia aprofitar l’oportunitat. Durant els mesos d’espera havia pensat que, si algun dia tenia una oportunitat per començar de nou, l’agafaria amb totes les seves forces.
En travessar la porta del centre va prendre una decisió: deixar enrere el consum de substàncies i les experiències que l’havien portat fins allà.
Recorda especialment les paraules de l’Anna, infermera de Can Banús, quan el va trucar per dir-li que no necessitava preocupar-se per res: «Vens a una nova vida.» – destaca l’Estiven.
Per a l’Estiven, aquell moment va marcar un abans i un després. Passar del carrer a tenir una llar, estabilitat i un equip de professionals al seu costat li va permetre començar a reconstruir el seu projecte vital. Durant la seva estada també va descobrir que recuperar l’autonomia implicava, abans que res, aprendre a cuidar-se a ell mateix.
«Vaig entendre que he d’estar bé en tots els sentits abans de poder ajudar una altra persona.» – reflexiona.
Amb l’acompanyament de l’equip, va començar a plantejar-se nous objectius. Només tres mesos després d’arribar a Can Banús va iniciar els estudis d’auxiliar d’infermeria, una decisió que acabaria transformant el seu futur.
Estudiar per construir un futur: el camí d’Estiven cap a la vida autònoma
Estudiar va començar sent una manera d’ocupar el temps i reduir l’ansietat. Però, a mesura que avançava en la formació i descobria que aquella professió li interessava, els estudis es van convertir en una de les prioritats de la seva vida.
La seva vocació per la cura de les persones no era nova. Des de jove havia cuidat els seus germans i, més endavant, també havia participat en la criança dels fills de la seva parella. Ara havia trobat una manera de convertir aquesta voluntat d’ajudar en una professió.
El pas posterior als pisos del Servei d’Acompanyament a la Vida Autònoma (SAVA) va representar un nou repte. Ho descriu com una experiència semblant a sortir de casa dels pares i afrontar la vida real: posar en pràctica tot allò que havia après, però sabent que encara comptava amb el suport dels professionals. «Et deixen caminar pel teu compte, però saps que tens el seu suport darrere teu si en algun moment flaqueges.» – afirma l’Estiven.
Amb el temps, va anar guanyant confiança, consolidant una rutina d’estudis i feina i sentint-se cada vegada més autònom.

Una nova etapa a Acollida i Esperança, ara com a professional de la salut
Avui, l’Estiven treballa a la Llar de Terrades com a auxiliar d’infermeria. Estar a Acollida i Esperança des d’un altre lloc dins de l’organització té un significat especial per a ell:
«Poder treballar per a la fundació a la qual li dec tant és un privilegi.» – comparteix el treballador de la Llar de Terrades.
La seva experiència anterior li permet entendre, des d’una perspectiva personal, alguns dels processos que viuen les persones ateses. Però avui afronta aquesta nova etapa des del seu rol professional, aportant els seus coneixements i experiència a l’atenció de les persones residents.
A la Llar de Terrades ha descobert, especialment, la seva vocació per treballar amb persones grans, un àmbit que li fa sentir plenament realitzat.
El seu recorregut també està marcat per les persones que el van acompanyar durant el procés. Recorda especialment l’Anna, la Mimi i la Lucía, així com tot l’equip de Can Banús, que van confiar en ell i el van ajudar a avançar.

Una segona oportunitat i nous reptes de futur
Mirant enrere, l’Estiven se sent orgullós d’haver superat les dificultats i d’haver aprofitat l’oportunitat que va trobar a Can Banús. Si pogués parlar amb la persona que va arribar al centre, només li diria: «Tranquil. Ja ets a casa.»
Ara continua estudiant i plantejant-se nous reptes professionals, amb la voluntat de continuar creixent i, algun dia, poder arribar a ser infermer.
La seva història recorda que els processos d’inclusió i autonomia poden obrir noves portes quan es combinen acompanyament, oportunitats, esforç i compromís personal.
L’Estiven va arribar a Can Banús buscant una oportunitat per començar de nou. Avui, des de la Llar de Terrades, és ell qui acompanya i cuida altres persones en el seu dia a dia.