18/08/2026
“El voluntariat m’ha ensenyat a mirar la societat amb uns altres ulls” – Lali, voluntària de Can Banús

Hi ha persones que arriben al voluntariat amb la intenció d’ajudar i descobreixen, gairebé sense adonar-se’n, que són elles les que acaben transformades. És el cas de l’Eulàlia, o també anomenada Lali, voluntària de Can Banús des de fa dos anys, que resumeix la seva experiència amb una frase que condensa tot el que ha viscut:“Aquí he descobert que les persones sempre tenen alguna cosa valuosa per oferir”.
L’Eulàlia, voluntària de Can Banús, comparteix com l’acompanyament, l’escolta i l’aprenentatge mutu han transformat la seva manera de mirar la societat
Infermera de professió i acabada de jubilar quan va conèixer la Fundació Acollida i Esperança, l’Eulàlia buscava una manera de continuar activa i seguir aportant a la societat. Després d’una intervenció als genolls que va limitar part de la seva activitat física, va decidir dedicar una part del seu temps a un projecte amb impacte social. Una amiga li va parlar de Can Banús i, des del primer moment, va sentir que havia trobat un lloc on podia contribuir des de l’experiència i la proximitat.

Una manera diferent d’acompanyar
La seva primera col·laboració va estar vinculada a la seva trajectòria sanitària. Va començar impartint tallers de salut adreçats a les persones residents del centre, utilitzant materials didàctics, jocs i dinàmiques participatives per treballar aspectes com l’adherència a la medicació, el seguiment mèdic, la higiene de mans o la salut sexual.
“Preparava activitats perquè entenguessin per què és important prendre’s la medicació o fer-se les analítiques. Sempre he estat molt didàctica i volia que aprenguessin d’una manera propera i divertida”, recorda la Lali.

Amb el temps, el seu voluntariat va evolucionar cap a un altre àmbit: l’alfabetització. Tanmateix, ben aviat va comprendre que aquelles classes anaven molt més enllà d’aprendre vocabulari o gramàtica.
“Em vaig adonar que, a més d’aprendre castellà, necessitaven sentir-se importants amb la seva pròpia cultura. Els preguntava com es deien les coses al seu país i sentia que no només venien a aprendre, sinó també a expressar-se i a ser escoltats”.
Descobrir el valor de cada persona
Aquest acompanyament li va permetre conèixer de prop realitats marcades pel dol migratori, l’exclusió social, les addiccions, la diversitat sexual i de gènere o la soledat.
Per a l’Eulàlia, el voluntariat ha estat una oportunitat per comprendre millor les persones i descobrir la fortalesa que moltes d’elles amaguen darrere de situacions molt difícils.
“M’ha obert un món. He après moltíssim, per exemple, sobre persones trans, sobre processos de recuperació, sobre com algú pot refer la seva vida després de situacions molt difícils. M’ha enriquit molt més del que jo els he pogut donar”.

Un dels moments més intensos va ser l’acompanyament a una resident en un procés de malaltia terminal. “Va ser una experiència molt intensa i impactant”, afirma. Però, paradoxalment, el que més l’ha marcada no ha estat un moment concret, sinó una cosa molt més quotidiana: la capacitat de les persones per retornar-li alegria fins i tot en els seus propis dies difícils.
“Hi havia dies que venia aquí amb l’ànim baix per situacions personals, i me n’anava molt millor de com havia arribat. M’ho passava tan bé amb ells que sortia contenta. Això em va impactar molt”.
Una mirada de voluntariat que complementa l’acompanyament socioeducatiu
Per a l’Eulàlia, el voluntariat aporta una perspectiva diferent dins d’un recurs residencial com Can Banús. En no formar part de l’equip professional, la relació que estableix amb les persones residents és més propera i informal, i sovint permet que apareguin converses i preocupacions que no sempre troben altres espais.
“El voluntari pot rebre preocupacions o necessitats que potser no apareixen en altres espais. Podem ser un pont, una mirada complementària”.

També recorda amb una emoció especial la seva participació en el 30è aniversari de Can Banús. “Em va encantar. Vaig sortir molt orgullosa de formar part d’aquest projecte i de la celebració de Can Banús. Escoltar les històries, els testimonis i tot el recorregut de l’entitat va ser molt emocionant”.

Un voluntariat que transforma
Quan se li pregunta què diria a algú que està pensant a fer voluntariat, la seva resposta és clara: “Que no tingui por. Molta gent pensa que serà molt dur o molt trist, però no és així. Val moltíssim la pena”.
L’Eulàlia creu que encara existeix un estigma al voltant de l’exclusió social, el sensellarisme o el VIH/sida, i que això fa que moltes persones no s’apropin a projectes com Can Banús. Tanmateix, insisteix que les diferències entre les persones que viuen aquestes situacions i la resta de la societat són, moltes vegades, molt més petites del que imaginem.
“Moltes de les coses que els passen a ells també ens podrien passar a nosaltres. La diferència és que nosaltres hem tingut altres suports, altres oportunitats o una xarxa familiar al darrere”.
La seva experiència com a voluntària es resumeix, finalment, en una invitació a mirar més enllà dels prejudicis i apropar-se a les persones des de l’empatia. Perquè, tal com ella mateixa afirma, el voluntariat no només transforma la vida de qui rep l’acompanyament; també canvia profundament la de qui decideix acompanyar.