28/08/2016
Entrevista a Aina Mocholi, d’estudiant en pràctiques a treballadora d’Itaca
‘Estic contentíssima. És una oportunitat per agafar experiència i el meu primer contracte laboral en aquest sector’. Qui parla així és Aina Mocholi Matas (Barcelona, 1992) estudiant en pràctiques de Tècnica d’Integració Social a Itaca i que, després del seu pas pel pis, ha aconseguit la seva primera oportunitat laboral en el món de l’acció social amb un contracte de la Fundació Acollida i Esperança. L’Aina va estudiar Educació Primària a la universitat però la seva mare treballava en un Centre de Dia de Salut Mental i d’anar-la a veure a la feina es va començar a interessar per la tasca de les entitats del tercer sector. Va descobrir que li agradava prou com per matricular-se al Cicle Superior d’Integració Social. ‘He descobert un món -explica- A l’inici tenia en ment relacionar les dues coses: el treball amb infants i l’acció social, amb la idea de treballar amb nens i nenes amb necessitats educatives especials però finalment he vist que m’agrada molt més el treball social amb adults que es fa a Itaca.’
Per l’Aina treballar a Itaca és molt estimulant cada dia. ‘L’equip humà és brutal, vinc a treballar molt feliç. Hi ha un ambient laboral magnífic i des del primer moment m’han acollit com una més. L’Anna i el Sergi m’han tractat des del començament com una professional, he tingut sempre la llibertat necessària per a proposar coses a fer i m’han escoltat. Són molt oberts.’
Del març a mitjans de maig l’Aina va fer les pràctiques de l’Institut Miquel Tarradell a Itaca i just quan les estava a punt d’acabar li va arribar una proposta que no s’esperava. ‘Un dia el Josep Maria Lluch, director adjunt de l’entitat, em va dir que l’Anna agafava vacances i que si la volia substituir amb un contracte laboral. Vaig dir que sí immediatament. I aquí estic!.’ Defineix Itaca com un espai de vida per a homes en risc o amb exclusió social per diferents problemàtiques vitals i on es treballa per cobrir les seves necessitats bàsiques (dormir, menjar, higiene, necessitats socials…) i les mancances de relació. ‘Parlo molt amb ells i mirem de treballar per aconseguir els objectius que ells s’han marcat, tenir feina, trobar un habitatge propi, tenir una vida ‘normal’, adquirir hàbits saludables, reprendre relacions socials trencades, reconnectar-se amb el món, vaja!’