Actualitat

22/07/2015

Mor Sor Genoveva Masip als 91 anys

genoveva2

Va ser el rostre social de l’Església a les perifèries de Barcelona durant dècades.

Sor Genoveva Masip (Sabadell, 19 de noviembre de 1923, Barcelona, 17 de juliol de 2015) serà recordada com una dona entregada als altres i pionera en l’acció social als més desafavorits.

Catalunya Religió, arran de la seva mort, va fer un perfil biogràfic on explicava que des del anys 70 es apropar als presos de la Model i a les famílies de les barraques i coves de Montjuïc, de Can Tunis, i de la Mina. Un treball social mogut per l’Evangeli i dedicant sobretot hores a l’acompanyament personal dels exclosos.  Més endavant, als anys 80, amb l’aparició de l’heroïna i de la sida, Sor Genoveva recorria els carrers del centre de Barcelona i de la Barceloneta per oferir un aixopluc als malalts de sida que no podien anar enlloc. Els ajudava a morir amb dignitat.

És en aquella época que el Pare Josep Costa, president de la Fundació Acollida i Esperança, la va conèixer. Recorda que ‘quan vaig parlar amb el provincial per dedicar-me al quart món, un de les primeres coses que vaig fer va ser anar a veure a Sor Genoveva perquè ella em digués què era més urgent socialment a Barcelona, per on podia començar. Ella va tenir una alegría perquè feia temps que li rondava pel cap que hi havia d’haver algú que es dediqués als malalts de sida, que en aquella época estaven molt exclosos. Ella va pensar que podíem treballar amb equip i així ho vam fer durant setmanes. D’aquí va néixer, després d’un temps de dedicació, la necessitat d’obrir un pis per acollir malalts de sida que morien al carrer. Li vam posar de nom Itaca, en homenatge a la cançó de Lluís Llach. Això va ser la llavor de la Fundació Acollida i Esperança.’

Els darrers anys va rebre nombrosos premis de reconeixement a la seva trajectòria. El 1992 la Creu de Sant Jordi i la medalla Conesti; el premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans el 1997; el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I el 2004; el Premi Mn. Vidal i Aunós el 2010; i la medalla Carrasco i Formiguera el 2011.

El pare Costa la recorda per l’impacte que li va causar ‘la seva serenor, pau interior i la gran capacitat d’acollida. Contagiava amor per tot arreu.’

Foto: Catalunya Religió