02/05/2025
Del sensellarisme al voluntariat
Una història de superació
Viure al carrer et roba molt més que un sostre: et pren l’autoestima, les oportunitats i, sovint, l’esperança. Però de vegades, amb una mà estesa i una voluntat decidida, és possible començar de nou. En Favio ho sap bé. Després de quatre anys de sensellarisme i immers en una situació límit, va trobar a Itaca no només un lloc on viure, sinó també un espai on recuperar-se, formar-se i iniciar un nou camí.
Aquesta és la seva història: del sensellarisme al voluntariat, una lliçó de superació i ganes de continuar endavant.
Com era la teva vida abans d’arribar a la Fundació Acollida i Esperança i com t’ha ajudat?
Abans de la fundació vaig viure en situació de carrer durant 4 anys. Tot va començar el 2019 quan vaig perdre la feina, el pis i el NIE. Això em va portar a caure en males companyies i al consum… Em sentia perdut. Finalment, vaig començar un procés de desintoxicació i gràcies al SASSEP vaig entrar a Itaca on porto 18 mesos i i només tinc paraules d’agraïment pel suport que m’han donat i que encara em donen. Vaig passar de viure al carrer a tenir una habitació pròpia en un pis d’acollida, i això ha estat un canvi molt important per a mi… És el millor lloc on una persona pot estar en la meva situació o en altres més precàries.
Per què vas decidir fer-te voluntari?
Abans d’entrar a Itaca, havia començat un curs de jardineria, que he acabat mentre estic vivint aquí. Ara tinc la titulació. Quan vaig conèixer Can Banús i el seu gran jardí, vaig pensar que podria ajudar-hi i divertir-me. M’encanta la naturalesa, les plantes, cuidar-les… Així que vaig preguntar a Itaca i a la fundació si podia fer voluntariat, i em van donar l’oportunitat. Ara dono un cop de mà en el manteniment dels espais verds.
Creus que el voluntariat t’ajudarà a trobar feina en jardineria?
Sí, i tant! crec que el voluntariat em dona l’oportunitat de mantenir la pràctica i no perdre el costum de treballar en jardineria. El meu educador, amb qui em vaig formar, em veu capacitat per treballar en aquest sector i m’anima a buscar feina en aquest sector. Ara només em falta posar els documents en ordre per poder començar aquest nou camí.
Què diries a una persona que està pensant a fer voluntariat?
Li diria que ho faci perquè és una bona idea independentment de l’experiència que tingui o el que pugui aportar. El voluntariat és molt enriquidor, i les persones t’ho agraeixen. A més, a mi m’ha ajudat molt a conèixer a noves persones, com m’ha passat a mi amb el personal de Can Banús i d’Itaca, i això m’ha obert noves oportunitats. És una experiència enriquidora en molts sentits.
Hi ha històries que ens recorden com n’és de fràgil la vida, però també com n’és de potent trobar suport. La d’en Favio és una d’elles. No només ha trobat una nova oportunitat, sinó que ha decidit tornar el que ha rebut, implicant-se com a voluntari i obrint-se a un futur que, en algun moment, li semblava impossible. Com ell, hi ha moltes persones que només necessiten una oportunitat per tornar a començar. I tu pots formar part d’aquest canvi.
Ajudar és molt més que donar: és transformar vides, així també ho demostren experiències de voluntariat com la de Xavier o l’experiència de voluntariat de Mireia.
Col·labora amb la nostra fundació i fes possible més històries com aquesta. Cada gest compta.