Actualitat

09/04/2026

Opinió al social.cat: Envellir amb VIH no pot significar quedar fora del sistema social 

Llar de Terrades - Maria Garcia Fundació Acollida i Esperança

La Maria Garcia, directora de la Llar de Terrades d’Acollida i Esperança, comparteix a Social.cat la seva visió sobre l’envelliment amb VIH i la necessitat de recursos socials i residencials inclusius:

L’augment de l’esperança de vida de les persones amb VIH contrasta amb noves formes d’exclusió, sobretot a l’hora d’accedir a recursos residencials. Envellir amb VIH l’any 2026 ja no hauria de ser una excepció. Gràcies als tractaments antiretrovirals, moltes persones tenen avui una esperança de vida semblant a la de la població general. Però aquesta bona notícia conviu amb una altra realitat molt menys visible: envellir amb VIH continua sent, massa sovint, sinònim de fragilitat, solitud i exclusió.

Les dades mèdiques són clares. Les malalties associades a l’edat apareixen abans en les persones amb VIH, entre cinc i deu anys abans que en la resta de la població. A partir dels 50 anys, moltes d’aquestes ja presenten signes de fragilitat: pèrdua de massa muscular, menys resistència física o deteriorament cognitiu. Això augmenta el risc de dependència, d’hospitalització i de pèrdua d’autonomia.

Però el repte no és només sanitari. És també, i sobretot, social. A la vulnerabilitat pròpia de l’envelliment encara s’hi afegeix el pes de l’estigma. Moltes persones d’edat avançada amb VIH viuen soles, sense suport familiar i amb pocs recursos econòmics. I, a més, es troben amb dificultats per accedir a residències i a altres recursos assistencials.

A la pràctica, encara hi ha barreres que deixen fora les persones amb VIH. Algunes normatives continuen parlant de “malalties infectocontagioses”, una expressió obsoleta que no descriu la realitat actual del VIH. També persisteixen prejudicis, pors sense fonament i decisions d’admissió que, directament o indirectament, vulneren drets bàsics. El resultat és una discriminació silenciosa però estructural, que expulsa moltes persones del sistema de cures just quan més el necessiten.

Davant d’aquesta realitat, és imprescindible impulsar respostes concretes. Des de la Fundació Acollida i Esperança hem ampliat els nostres serveis amb la Llar de Terrades, un recurs residencial temporal situat a l’Alt Empordà adreçat a persones en situació d’exclusió social que conviuen amb el VIH.

El recurs disposa de 16 places concertades i ofereix una atenció integral centrada en la persona. Més enllà de la cobertura de necessitats bàsiques o sanitàries, el projecte posa l’accent en l’acompanyament emocional, la reconstrucció de vincles i la millora de la qualitat de vida. La Llar de Terrades és, sobretot, un espai de cura i dignitat. Un entorn on les persones poden recuperar estabilitat, seguretat i autonomia en un moment vital especialment delicat.

En un context en què l’envelliment amb VIH es consolida com un repte de salut pública i de drets socials, cal ampliar i repetir aquest tipus d’iniciatives. No es tracta només de crear recursos específics, sinó de garantir que el sistema d’atenció social i residencial sigui veritablement inclusiu.

No podem acceptar que viure més anys gràcies als avenços mèdics acabi traduint-se en més exclusió. Envellir amb VIH ha de voler dir poder accedir als mateixos drets, les mateixes cures i les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona. Perquè cuidar també és incloure i perquè cap persona hauria de quedar exclosa del sistema pel seu diagnòstic.