04/11/2025
Dia Europeu de les Persones Sense Llar: el repte del sensellarisme a Espanya i Catalunya
El 23 de novembre se celebra el Dia Europeu de les Persones Sense Sostre, i el 27 de novembre el Dia Mundial de les Persones Sense Llar. Ambdues dates posen el focus en una realitat creixent i preocupant: el sensellarisme i la seva estreta relació amb la exclusió social. A Catalunya i a Espanya, no tenir llar va molt més enllà de la manca d’un sostre: significa també perdre vincles, recursos i oportunitats per a una vida digna.
🔍 Què és el sensellarisme i per què és un problema estructural?
El sensellarisme es defineix com la impossibilitat de disposar d’una vivienda adequada i d’ingressos suficients. Això obliga moltes persones a viure en albergs temporals, recursos d’emergència o directament al carrer.
A més de la manca d’habitatge, implica aïllament social, pèrdua de xarxes familiars i laborals i accés limitat als serveis públics essencials. És, en definitiva, una de les formes més extremes d’exclusió social.
📊 Dades actuals del sensellarisme a Europa, Espanya i Catalunya
Al 2023, FEANTSA va estimar 890.000 persones sense llar a Europa; en 2024, aquesta xifra va ascendir a 1,2 milions, la qual cosa representa un augment del 43,8% en només un any.
El creixement recent s’explica tant per l’agreujament de la crisi social i d’habitatge, com per l‘ampliació de la definició de sensellarisme i la millora dels registres estadístics.
Anglaterra té la taxa més alta de persones sense llar a Europa occidental, amb 43 persones sense llar per cada 10.000 residents. A la Unió Europea, França lidera amb 30,7 per cada 10.000, seguida per Txèquia (28,4), Alemanya (25,8) i Irlanda (25,3). A Portugal la taxa és una mica superior a 10 per cada 10.000, a Espanya és d’aproximadament 5,4, i als països nòrdics també les taxes són més baixes. Letònia (32 per 10.000) i Àustria (21,7 per 10.000) destaquen en recomptes per flux anual.
Segons l’Encuesta de Centros y Servicios de Atención a Personas Sin Hogar del INE (2024), una mitjana diària de 33.758 persones adultes es van allotjar en centres d’atenció a Espanya, un increment del 55,7% respecte al 2022.
📍 Sensellarisme a Catalunya
- 24.000 persones afectades per situacions greus de sensellarisme.
- 58.930 persones viuen algun tipus d’exclusió residencial o vulnerabilitat habitacional.
- D’aquestes, 2.531 persones viuen directament al carrer, segons el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025.
Les dades del INE (2022) registraven 2.323 persones sense llar, però els estudis autonòmics apunten a xifres molt més elevades.
👩🦰 Perfil demogràfic: edat i gènere
Segons dades del INE, el perfil majoritari és el d’un home adult d’entre 30 i 64 anys, però les tendències canvien ràpidament:
- Els homes representen el 76,7% de la població sense llar.
- Les dones suposen el 23,3%, amb més vulnerabilitat davant agressions i discriminació.
- El 51,1% de les persones sense llar té menys de 45 anys, fet que desmenteix el mite que el fenomen afecta només persones grans.
En el cas de Catalunya, l’edat mitjana se situa als 43,7 anys, amb casos que van dels 20 als 68 anys.
🫂 Relació entre sensellarisme i exclusió social
El sensellarisme és una de les formes més dures de la pobresa i l’exclusió social.
Les seves causes són estructurals:
- Precarietat laboral i salaris baixos
- Dificultat per accedir a un habitatge digne
- Manca d’ajuts i suports institucionals
- Aïllament i pèrdua de xarxes
Amb el temps, la situació es cronifica: la persona perd autonomia, vincles i oportunitats per reinserir-se en la comunitat.
🏘️ Polítiques públiques i reptes pendents
Catalunya ha impulsat iniciatives pioneres, com el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025, que persegueix:
- Prevenir l’exclusió residencial
- Acompanyar les persones afectades
- Promoure habitatges dignes i estables
Tanmateix, l’atenció continua sent fragmentada i desigual segons el municipi. Les dades són incompletes i la coordinació entre administracions encara és un repte.
🌍 Reflexió final: una qüestió de drets humans
El sensellarisme no és només una emergència social, sinó una vulneració de drets fonamentals.
El Dia Europeu de les Persones Sense Sostre i el Dia Mundial de les Persones Sense Llar ens recorden que ningú hauria de viure al carrer i que l’accés a un habitatge digne és un dret humà reconegut per Nacions Unides.
Erradicar el sensellarisme és possible si s’aborden les seves causes estructurals: la pobresa, la precarietat i la manca de polítiques d’habitatge inclusives.
Des d’Acollida i Esperança, membre de la Taula Sense Llar de Badalona, et convidem a participar al pròxim acte de carrer que estem organitzant el pròxim 27 de novembre a la Plaça Pompeu Fabra de Badalona. Pròximament donarem més detalls a la web!