10/04/2025
Opinió a Social.cat- Emancipa’t: acompanyant i potenciant l’autonomia personal

El diari social.cat ha publicat el 10 d’abril de 2025 l’article d’opinió de l’Elena López, Responsable del Programa d’Emancipació Social de la Fundació Acollida i Esperança, en el que exposa com acompanyar i potenciar l’autonomia de les persones i reflexiona sobre la necessitat de més recursos:
Quan parlem d’exclusió social, sovint pensem en la manca de recursos materials, però què passa amb la soledat? Per a moltes persones, aquesta és una realitat silenciosa que impacta profundament en la seva qualitat de vida.
Les relacions personals moltes vegades es ressenten i, per tant, el nucli social d’algunes persones és molt reduït i fins i tot nul. La soledat és una carència que moltes de les persones que atenem la Fundació Acollida i Esperança pateixen i que moltes vegades no verbalitzen.
Des de la fundació, treballem perquè l’autonomia sigui un dels objectius principals de les persones que acompanyem. Quan parlem d’autonomia, ens referim a ajudar cada persona a descobrir el que pot aconseguir per si mateixa, millorant així la seva autoestima i promovent la seva independència.
Tanmateix, l’autonomia no sempre significa viure de manera completament independent. Per a algunes persones, aconseguir més autonomia pot voler dir passar d’una situació de gran dependència a una en què puguin tenir més control sobre la seva vida. En alguns casos, això pot implicar dur a terme petites accions quotidianes sense ajuda, mentre que, en d’altres, significa poder prendre decisions pròpies sobre aspectes fonamentals de la seva vida.
Algunes d’aquestes persones han assolit un cert grau d’autonomia, però, a causa del seu deteriorament cognitiu o físic, han hagut d’adaptar-se a un recurs amb més intensitat de seguiment per part dels professionals. És aquí on neix el recurs Emancipa’t, amb tres pisos a Badalona i nou persones ateses.
Aquest recurs té una treballadora familiar i un educador social que acompanyen les persones en les seves necessitats quotidianes. L’experiència ha estat molt positiva: les persones que hi viuen valoren molt aquest suport, creant unitats convivencials i generant sinergies de companyia que els ajuden a superar la soledat i millorar el seu benestar. A més, aquest model d’acompanyament integral té un impacte en múltiples àmbits: comunitari, relacional i sanitari, garantint que les persones puguin viure amb dignitat sense perdre el control sobre la seva pròpia vida.
Tot i això, encara hi ha molta feina per fer. Recursos com aquest són escassos, i moltes persones en situació d’exclusió social continuen sense opcions que els permetin viure amb autonomia. Moltes d’aquestes persones, tot i viure en circumstàncies complicades, no volen dependre totalment de l’ajuda externa. Busquen recursos que els permetin mantenir la seva dignitat, prendre decisions sobre la seva vida i continuar sent subjectes actius dins la societat.
En definitiva, el projecte Emancipa’t és un bon exemple de com podem combinar l’acompanyament social amb el respecte per l’autonomia. Crec que cal continuar ampliant aquesta tipologia de recursos per a aquelles persones que, tot i trobar-se en una situació vulnerable, volen continuar sent protagonistes de la seva pròpia vida.