Actualitat

28/06/2022

La memòria de 2021 d’Acollida i Esperança posa el focus en la fragilitat de la salut mental de les persones ateses per l’entitat

 

Més de 1.500 homes i dones han passat per serveis com les llars residència, els pisos d’inclusió, el Centre Especial de Treball o el servei odontològic per a pacients socials

Tenir un lloc on viure i persones que t’escolten i t’acompanyen és el primer pas per aconseguir sostenir-se i poder iniciar un procés d’emancipació cap a l’autonomia

 

L’any 2021 la Fundació Acollida i Esperança ha acompanyat 1.520 homes i dones des dels serveis que gestionem. 1.520 persones que han trobat en l’entitat un espai d’acompanyament i orientació per millorar les seves situacions vitals, ja sigui una exclusió social severa com un assessorament laboral per la seva capacitació i accés al món laboral després d’any d’atur.

 

Si alguna cosa hem après durant aquests 28 anys acompanyant persones en situació d’exclusió és que, contràriament al sentit popular, després de la tempesta no acostuma a venir la calma. El 2021 va arribar després d’un any que va marcar un abans i un després en la vida de moltes persones i, tal com prevèiem, tampoc no va resultar un any fàcil. No només perquè encara vam haver de conviure amb moments àlgids de la pandèmia iniciada al 2020, sinó perquè les conseqüències socials i personals que se’n van derivar es van multiplicar i transformar en noves necessitats i noves mancances, en nous contextos que van dificultar, encara més, la feina d’inclusió social i laboral que realitzem des d’Acollida i Esperança.

Entre moltes d’elles, en aquesta memòria hem volgut destacar una conseqüència que ens iguala a tots i totes, a persones excloses o no excloses, amb VIH o sense, treballadores, voluntàries o residents: la salut mental. Hem constatat que el desgast mental, l’esforç psicològic que hem hagut de realitzar tots i totes per fer front a situacions viscudes d’absoluta inestabilitat i d’aïllament social s’assembla molt als patiments i esforços que han hagut de fer, durant tota la seva vida, les persones que acaben sent ateses pels nostres serveis. Haver de sobreviure a situacions d’exclusió social és com travessar, cada dia, una pandèmia com la que vivim avui.

Els problemes de salut mental condicionen tots els aspectes de la vida d’una persona i a la inversa, qüestions com la pobresa econòmica, la manca d’habitatge, l’aïlla ment o el consum de drogues poden agreujar una malaltia mental. Aquesta interrelació entre factors hauria de comportar una mirada completa a la globalitat de la persona i de totes les seves realitats enlloc d’un abordatge de la salut mental compartimentat i que atén només els símptomes.

Dedicant la memòria del 2021 a la salut mental reivindiquem la necessitat de més recursos i atenció a aquesta qüestió quan acompanyem persones amb exclusió social severa. Els testimonis breus del Roque, la Blanca, l’Esther, el José Antonio, la Pilar i el José d’aquesta memòria en són exemple. A elles i ells, moltes gràcies per compartir la vostra història.