Actualitat

25/06/2020

”Família”: un somni en forma d’article en incorporar-se després del confinament

Durant els últims dies alguns dels treballadors i treballadores de la Fundació que no fan atenció directa a les persones residents han començat a anar presencialment als despatxos dels centres d’acollida després d’estar teletreballant durant els mesos de confinament.

El Mon Vaquero ha escrit un text sobre un somni que ha tingut relacionat amb les persones residents del Convent dels Franciscans després d’incorporar-se de nou al despatx del programa Incorpora al Convent, on treballa com a coordinador de formació. El títol del seu article és “Família” i ens ha semblat que valia la pena compartir-lo!

 

Família

Avui m’he despertat a la meva hora de costum per anar a treballar al Convent, tal com ho faig des de principis de setmana, després dels mesos de confinament i, per tant, de teletreballar des de casa. I m’he despertat després de tenir un somni gairebé recurrent: somio sovint amb la feina i amb els residents del convent i potser pensareu que tinc alguna mena d’obsessió laboral. Doncs no, no és així. Somio sempre en termes agradables, gens estressants, i em desperto amb tranquil·litat al cor i a la ment. I el somni d’avui no ha estat diferent. Anava, a grans trets, que posava pau entre uns quants nois que es discutien per algun tema que no era evident al somni o no el recordo. Llavors jo els agafava i els deia, més o menys, que m’agradava que discutissin i que parlessin entre ells d’aquesta manera apassionada. Davant l’estranyesa que demostraven en sentir les meves paraules, jo anava més enllà i m’explicava: “mireu, m’agrada el que feu i com ho feu, sabeu per què? Perquè sembleu una família, de fet ho sou. Parleu i us discutiu com ho fan els membres de la majoria de famílies. Com ho fa la meva. Jo provinc d’una extensa família de germans i germanes, som 11, i nosaltres sovint parlem, discutim, ens aixequem la veu… fins i tot hi passa fugaçment alguna falta de respecte, però en el fons d’aquestes batalles d’idees sua un amor evident. Les coses que parlem o diem amb vehemència les projectem cap al “germà” o “germana” sabent que estan compreses i perdonades d’antuvi. I això només pot fer-se en família. Per això quan us veig discutir veig també l’amor que despreneu, veig aquesta pertinença familiar, aquest nexe que flueix entre tots. Després, al cap de res, us torno a veure riure i fent bromes… Amor i humor sempre van junts, no rius amb qui no t’estimes. Tan simple com això.

Després de llevar-me i de recordar breument aquest somni he pensat que havia d’escriure un article relacionat, sense cap mena d’intenció, només posar sobre el paper una mirada personal – utòpica si voleu- però és com miro o com m’agrada veure les coses de la vida. Aquests dies amb una llibertat més que relativa donen per pensar en moltes coses. El cervell està més relaxat i somiem molt més del que fem quan estem més estressats. Les idees conflueixen i es determinen amb més facilitat, la claredat ens inunda amb més ganes i estem més predisposats a rebre aquesta inspiració.

Abans d’acomiadar-me us deixaré un petit apunt cultural. Potser no ho sabeu però m’encanta buscar, trobar i conèixer l’etimologia de les paraules, quins són els seus orígens, què volien dir al principi i què volen dir ara, per quin procés han passat per arribar en la forma que ho han fet avui. Sovint tens una lleugera idea del significat descomponent-la o comparant-la amb paraules que ens sonen del nostre llenguatge actual. Doncs bé, molts us preguntareu quin significat té aquesta paraula “família”, permeteu-me una senzilla explicació:

L’etimologia tradicional vincula la veu “famulus”, com la forma “famel”, i la paraula “família” a l’arrel de “fames” (gana), de tal manera que el conjunt dels “familiars”, siguin consanguinis o servents domèstics, serien aquells que sacien la seva gana conjuntament, en una mateixa llar, aquells que han de ser alimentats pel “pater familias” (o mater). Sigui etimologia popular o no, sembla que els romans entenien això del terme original: conjunt de persones que s’alimenten en una mateixa casa.

Curiós, oi? La paraula té la mateixa arrel de la nostra “fam” (gana), veieu com ja teníem aquí una pista del seu significat?

Doncs ja sabeu una coseta més, si és que no ho sabíeu ja. Sigueu feliços, FAMÍLIA

Mon Vaquero, la Bisbal d’Empordà.