Actualitat

28/06/2016

Sense diners, sense salut, sense una casa digna i sense entorn social. Una realitat d’exclusió social a la Catalunya d’avui

portada

La Fundació Acollida i Esperança alerta de la cronificació de les situacions de pobresa i exclusió social que ha deixat la crisi i de la manca de feina i d’habitatge en la presentació de la seva memòria anual

L’entitat atén un 44% de persones més que l’any anterior, arribant a un total del 835 usuaris als seus centres i serveis

Les dades acumulades 2003-2015 de la Comissió VIH/sida i exclusió social que atén aquest grup de població revelen l’envelliment progressiu del col·lectiu, la soledat crònica i la precarietat econòmica que empitjora any rere any

La Fundació Acollida i Esperança ha presentat la Memòria 2015, el recull de les dades d’atenció dels centres i serveis de l’entitat i l’impacte que ha produït l’acció de la Fundació en els homes i dones que hi viuen. Per a les persones vulnerables (i per a les no vulnerables) la crisi i els seus efectes no s’han acabat i les situacions de pobresa i marginalitat es mantenen en el temps. La feina de la Fundació mostra que la manca de feina i d’habitatge són les dues xacres més important a què fa front el col·lectiu de persones amb VIH/sida i exclusió social, tal i com ho sustenten les dades del perfil dels usuaris.

acollidaiatencio_2

La Fundació Acollida i Esperança ha atès durant el 2015 835 persones, xifra que representa un 44% més que l’any anterior. El perfil de les persones ateses és el d’un home (distribució per gènere: 85% homes i 15% dones), de més de 49 anys, solter (72% són solters, 18% separats o divorciats, 3% vidus i només 7% amb parella), amb recursos econòmics mínims o inexistents (41% amb paga no contributiva de 367 euros al mes, 29% amb altres subsidis i 28% sense cap ingrés), de nacionalitat espanyola (85% de l’estat espanyol, 12% extracomunitaris i 4% comunitaris), amb problemes de salut greus (66% amb Hepatitis C, 40% amb seqüeles neurològiques, 34% amb manteniment amb metadona i 23% amb infecció respiratòria) i trastorns de salut mental (49% amb trastorns de l’estat d’ànim o ansietat, 20% amb trastorn psicòtic i 17% amb trastorns de personalitat).

acollidaiautonomia

Mijail Acosta, director de la Fundació Acollida i Esperança afirma que “la feina que fem dia a dia amb aquestes persones ens diu que és possible sortir-se’n, que hi ha esperança, que si aquests homes i dones tenen les eines (acompanyament socioeducatiu, promoció de la autonomia, feina accessible i habitatge digne) poden abandonar l’exclusió social i recuperar una vida amb dignitat.”

acollidaiqualitat

D’altra banda, les dades de la Comissió VIH/sida i exclusió social d’ECAS, que formen 12 entitats catalanes i que coordina la Fundació Acollida i Esperança, reforcen aquest missatge d’empitjorament i enduriment de la realitat del col·lectiu: increment de la durada de les estades el llars residencia i pisos de suport (de 9,2 mesos el 2003 a 16 mesos el 2015), fet que s’explica per les dificultats de trobar una sortida habitacional quan s’acaba el recorregut en un recurs; envelliment progressiu del col·lectiu (de 40 anys el 2003 a 48 el 2015); soledat crònica (el 94% són solters, separats i vidus); sense prou diners per viure (només un 2% treballa i els usuaris sense cap tipus d’ingrés han passat del 25% el 2003 a prop del 45% el 2015).

Finalment l’entitat fa una crida per incentivar donacions privades i d’empreses que permetin donar continuïtat a tots aquests serveis d’atenció.

Podeu consultar i descarregar-vos la memòria completa en aquest enllaç.