Actualitat

05/09/2013

Si de 100 soluciones se prueba una y no da resultados, se tienen que probar las 99 restantes > ENTREVISTA

Entrevista a l’Antonio, resident a Can Banús. Autora: Mariona Pujol i Crespo

L’Antonio té 57 anys, dels quals en porta 9 vivint a Can Banús. És optimista i partidari que la millora sempre és possible.

-Com arribes fins aquí? Abans d’estar a Can Banús havies estat en algun altre centre?

Vaig arribar aquí l’any 2004 després d’haver passat una temporada a Can Paradís, un centre situat a l’Ametlla del Vallès. L’Anna, la directora de l’antic centre, es va posar en contacte amb en Mijail i em van traslladar aquí.
Recordo que quan vaig arribar ara fa 9 anys estava molt malament.

– Què significa per tu Can Banús?

Des de que estic aquí he vist entrar i sortir a moltes persones i he après que una de les coses més importants és sentir-se recolzat. A Can Banús mai m’ha faltat de res i em sento a gust, com si estigués a casa meva. Viure aquí m’ha aportat moltes coses noves i positives, he millorat i m’he reeducat, he après a valorar els petits detalls de la vida i a agrair les coses.

– Què feu durant el dia?

A Can Banús tenim un horari establert amb les hores dels àpats, dels tallers i de les estones lliures. El dia comença amb l’esmorzar a les 9:30, després fem el taller del matí que dura fins a l’hora de dinar, és a dir fins a les 14:00. Després de dinar tenim una estona lliure abans de començar l’activitat de la tarda. Fem el taller de tarda amb una parada per berenar i sopem a les 21:00. Durant el dia fem tallers d’arts, de plàstica i de més tipus , que són entretinguts.

-Com us organitzeu?

Fem rotació dels càrrecs perquè alguns de nosaltres hi ha feines que no podem fer pel nostre estat físic. Cadascú te un paper, unes responsabilitats i unes normes a complir i és molt important que cadascú faci la seva funció per crear un ambient agradable i una millor convivència. També col·laborem amb la neteja i els serveis, ja que si vivim aquí hem de fer-nos responsables de la casa.

-Explica’m alguna cosa de Can Banús que t’hagi sorprès positivament.

Crec que el que més em va sorprendre quan vaig arribar va ser l’entorn, la naturalesa, el lloc on es troba la casa. Pensa que estem en ple casc urbà eh?! La veritat és que és un lloc molt bonic.

-Quins valors, actituds o hàbits esperes/ t’agradaria adquirir aquí?

Des de que visc a Can Banús he canviat, ara sóc un nou Antonio. Aquí he après moltes coses noves, diferents maneres d’enfocar els problemes i, en certa manera, m’he reeducat. Segueixo pensant que sempre es pot ser millor persona, sempre hi ha aspectes a millorar. Respecte a això, a mi m’agradaria tenir encara més empatia. Jo abans trencava les sabates a les discoteques, era obert, una mica xulesc, i esquerp… qui es podria imaginar que acabés en una cadira de rodes. Ara sóc una persona a qui la experiència li ha donat positivisme i optimisme, a mi no m’agrada llençar la tovallola i no sóc d’aquests que es rendeixen. Si de 100 solucions en provo una i no dona fruit, he de provar les altres 99 abans de deixar-ho córrer. Quan em proposo un repte sempre hi poso tota l’energia per superar-lo, i si no ho puc fer, aprenc a acceptar-ho però sé que m’he esforçat per intentar-ho, que és el més important.

-Quina relació tens amb els companys?

Tinc bona relació amb ells, sempre intento ser empàtic amb els altres, sobretot amb els nouvinguts. Els intento orientar perquè es sentin més a gust, crec que s’ha de predicar amb l’exemple i sempre que puc ho intento. És molt important tenir paciència amb el altres i no caure en la temptació de dir “ ja l’hi he explicat tres vegades com va això i ja n’hi ha prou”, ens hem de posar en el lloc de l’altre i ajudar en tot el que puguem, fer les coses més fàcils. Actuar amb els altres de la manera en que ens agradaria que ho fessin amb nosaltres. Sempre crec en que la millora i el canvi són possibles, i confio molt en l’esperit de superació dels altres.

– Quina relació tens amb els educadors?

Jo tinc una bona relació amb els educadors tot i que sigui una mica tossut. Aquí tots hem de ser responsables de nosaltres mateixos malgrat que els educadors hi siguin presents en tot moment per acompanyar-nos i guiar-nos. Les normes són les mateixes tant per al que porta 3 dies com 8 anys. Tots hem de seguir i respectar les normes per tal de que la bona convivència no esdevingui un obstacle dins el quotidià. Tota la feina i la dedicació de les educadores ha estat i és, molt bona per mi. Elles ens fan el camí més fàcil, però els que hem d’avançar som nosaltres. Aquesta bona relació s’assembla a una amistat, i això no és dolent sempre i quan se sàpiguen separar les coses.