Actualidad

10/07/2019

Article a Catalunya Cristiana sobre la figura de Sor Genoveva Masip

El setmanari Catalunya Cristiana ha publicat en el seu primer número de juliol un article de Mijail Acosta, director de la Fundació Acollida i Esperança, sobre la figura de Sor Genoveva Masip (1923-2015). En ell destaca la seva capacitat de denúncia, fermesa, acolliment i tendresa. Podeu llegir el text a continuació.

Sor Genoveva Masip (1923-2015): compromís i tendresa

Dona forta i carismàtica, Sor Genoveva Masip va viure com a religiosa de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Va centrar la seva vocació en l’acompanyament i atenció a les persones més marginades de la societat.

Especialment coneguda al barri de la Barceloneta on el 1979 posà en marxa, juntament amb les seves germanes de comunitat, l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac. Es tractava d’un espai per acollir persones amb problemes d’addiccions, homes i dones que vivien al carrer, de vegades per extrema pobresa o per patir patologies de salut mental. També persones que a finals dels 80 morien de sida o famílies desestructurades on l’exclusió social semblava enquistada des de generacions…

Sor Genoveva es dedicà a rebre, escoltar, abraçar i oferir ajuda sempre que podia a tantes i tantes persones que es fa difícil d’imaginar. A les nits escrivia cartes a persones que eren a presó i a les quals visitava i seguia, tractant d’infondre esperança i una mica de calidesa als més perduts i oblidats.

Del gran llegat que ens deixà a aquells qui la vam conèixer i tractar es podrien destacar tres aspectes que eren fonament de tota la seva obra. El primer és que va ser una dona compromesa i coherent. Radicalment compromesa amb el seu entorn i amb les persones. I coherent amb la seva opció vital.

El segon aspecte era la seva fe indestructible. Fe en el Déu de Jesucrist. Fe en un Déu que sentia com a Pare bondadós i misericordiós. Aquesta fe la portà a saber descobrir sempre la dignitat de tota persona. Per molts problemes de droga que tingués o desvalguda que estigués la persona que arribava a l’Obra Social o per molt condemnable que fos el delicte comès pel pres al qual escrivia, Sor Genoveva el tractava amb el màxim interès, respecte i apel·lant al seu fons inviolable de dignitat humana.

I finalment un tercer tret que és potser el més singular: la tendresa. Singular perquè tal vegada marca la diferència. Va saber conjurar la denúncia, la fermesa, l’acolliment i els acompanyaments amb una gran dosi de tendresa. Probablement és això el que la feia tan especial, tan radiant.

Sor Genoveva va viure senzillament l’opció preferencial pels “pobres” que tan inspiradament proposà Sant Vicenç de Paül.

Mijail Acosta
Director Fundació Acollida i Esperança